Com cada any per Sant Jordi fem contes o poemes:
LES DESGRACIES DE L’ANNA
Fa uns quants anys, en un poble no gaire conegut, hi havia una nena que es deia Anna. Ella vivia amb el seu pare, Joan, la seva mare, Silvia, que per desgracia estava malalta i la seva avia paterna, Maria.
L’Anna non tenia amics però a ella no l’importava. El seu pare treballava tot el dia en una fabrica de carbó, i cobrava molt poc La seva mare com que estava malalta no podia fer gaire cosa, per això l’Anna l’ajudava.
Un dia, l’Anna estava avorrida en la seva habitació fins que va arribar el seu pare, va baixar corrents i li va dir:
-Bona nit pare. Què portes a la mà?
-És un llibre filla i es per a tu!
L’Anna trista i avergonyida es va dirigir un altre cop cap a la seva habitació. L’Anna estava trista perquè ella no sabia llegir. Com que la seva família era una mica pobre, els mestres de l’escola no li feien molt de cas.
L’Anna no es va molestar ni en mirar els dibuixos. Va llençar el llibre contra la paret i es va posar a plorar.
Al dia següent, l’Anna se’n va anar cap a l’habitació de la seva mare i li va preguntar:
-Mare, em podries ensenyar a llegir?
La mare, molt impressionada li va dir:
-Ho sento molt, Anna, es que no puc ni moure’m.
L’Anna, trista una altre vegada, se’n va anar, però ella no es va renir perquè justament després li va preguntar a la seva àvia:
-Àvia, tu em podries a llegir, si us plau? Eh?
- No, ho sento molt, però es que jo no n’hi veig massa bé, i sóc tan vella què...
L’Anna de cop i volta es va posar a plorar i l’àvia li va dir:
- Nena, nena, no passa res. Hi ha gent què ho té molt pitjor què tu...
De sobte, l’àvia es va caure al terra i l’Anna sense saber què fer va cridar a la seva mare:
-Mare, mare! L’àvia... l’àvia s’ha caigut al terra. Com què la mare no es podia moure li va dir què truques al seu pare corrents. I així ho va fer, però va ser massa tard, l’àvia...
L’Anna molt i molt trista va cridar mirant al cel:
-Per què!? Per què m’ha de passar tot a mi? Jo què no sóc egoista ni tampoc sóc trapella.
Va estirar-se al terra i es va quedar una bona estona plorant.
Una cosa que no se li havia acudit era que li podia fer classes extra per aprendre a llegir. Ho va preguntar i li van dir que si.
Al cap de dos mesos sabia llegir més que el seu pare, així que va buscar el llibre que li van regalar però no el va trobar.
Al cap d’unes setmanes ja ho va deixar estar i va seguir amb la seva vida. Però mentre passaven els dies, els mesos, inclús els anys, l’Anna encara seguia tenen moltes desgràcies.
Al cap d’uns quants anys la seva mare es va morir, a ella la van expulsar de la seva escola perquè no tenien diners, al seu pare el van fer fora de la feina i a final, l’Anna i el seu pare se’n van haver d’anar al carrer.
L’Anna no podia seguir amb la seva vida, li havien passat tantes desgràcies que... Al cap de 27anys ella es va casar i va tenir dos filles, que es deien:Julieta i Carlota.
Un dia, mentre donaven una volta, l’Anna i les seves filles, es van topar amb la casa antiga de l’Anna i molt interessades per saber qui vivia allà, van picar a la porta:
-“Toc toc”Que hi ha algú?
I un altre cop:
-“Toc toc”Que hi ha algú?
I com no contestaven, van entrar de sobte la Julieta va trobar un llibre, de feia uns quants anys, el va agafar i se’n van anar.
Quan van arribar al seu apartament, l’Anna el va començar a llegir. Al cap d’uns dies el va acabar i va començar escriure’m un altre de diferent i desprès un altre i un altre. Al final es va fer escriptora. La seva família es va fer famosa i rica i un dia es van comprar un altre casa que justament era la de l’Anna de feia uns anys. Van buscar al Joan, el pare de l’Anna, i sen van anar a viure junts. Des d’aquell dia, l’Anna no es va considerar mai més desgraciada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario